L'ACTUALITAT AL  NOSTRE TALLER

joiesmetall.blogspot.com/ 

Nogué Joiers  desde 1699                

Síntesi Cronològica (1699-2010)

Les línies que segueixen són una breu sinopsi de la història d’una explotació familiar que ha aconseguit mantenir-se en actiu durant 311 anys. Durant tots aquets anys, la Joieria Nogué s’ha mantingut com una part indispensable del comerç a la ciutat de Vic. El pès de la tradició i el fort arrelament del comerç a la cultura econòmica de Catalunya han permès que deu generacions de joiers s’anéssin transmetent de pares a fills l’ofici i l’arrelament a la seva ciutat.

Gràcies a les investigacions que hem dut a terme els darrers dos anys hem pogut confeccionar aquesta breu síntesi cronològica, que ens ha sorprès gratament fins i tot a nosaltres.

La nissaga de joiers i argenters de la qual és hereva l’actual Joieria Nogué, s’enceta amb Francesc Codina, hereu del Mas Codina de St. Bartomeu del Grau (Osona). Segons indiquen les fonts històriques, Codina devia començar la seva tasca en el món de la joieria com a aprenent d’algun menestral vigatà durant la dècada de 1690, i segons confirma el llibre d’actes del Col.legi d’Argenters de Vic, el juliol de 1699, era investit com a mestre argenter en presentar al tribunal format per tres altres mestres un “anell ab set pedres morades” que li va valer l’ingrés a l’institució com a membre de plè dret.  

Amb el temps, el seu gendre, Miquel Xicola, fill d'un cirugià de Vic, accedia a la dignitat de mestre el 17 d'octubre de 1748, presentant: "creu i pendents de diamants i rubins sobre or". Dotze anys més tard, Xicola havia assolit el càrrec de Cònsul Primer del Col.legi d'Argenters. Durant aquest període el taller-botiga estava situat a la plaça de les Garces, per traslladar-se durant la dècada de 1760 al carrer de les Beates o de Gibaltar.

Durant els primers compassos del segle XIX, Miquel Xicola i Gallissà fou el següent joier de la nissaga. Ignorem de moment el nom de la seva esposa, però fou a través de la seva filla, Raimonda Xicola que va passar a mans de Josep Serra Angelats, el seu gendre, mort el 1879.

Josep Ramón Serra i Xicola, fill del matrimoni anterior i nascut el 1838, va casar-se a inicis de la dècada de 1860 amb Concepció Olier Bartra, després d'una escandalosa relació, ja que eren cosins-germans.

Ramón Serra Olier, nascut el 1869 i mort el 1900 amb només trenta anys transmetria la propietat de la joieria a Ramón Serra Verdaguer, nascut el 1895 del matrimoni amb Antonia Verdaguer Fitó. Sembla que fou en aquest  lapse, quan la joieria prendria el nom actual de "Can Nogué", perquè l'esmentada Antònia Verdaguer provenia d'un mas d'aquest nom situat a Granollers de la Plana (Osona). Va ser també a finals del segle XIX, quan la documentació familiar ens parla de la compra d'una joieria antiga amb tot el seu inventari i del trasllat de l'explotació a la Plaça Major.

El 1943, després de la mort de Ramón Serra Verdaguer, la seva vidua Ma. Carme Buixó n'assumia la gestió fins que la seva filla: Montserrat Serra Buixó en fou propietaria a mitjans dels anys 50.

Nuria Bartroli Serra, nascuda el 1943 i llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, va prendre el relleu de la Joieria Nogué el 1985 quan va morir la seva mare. La seva mort prematura l'any 1988 a l'edat de 45 anys va posar l'explotació interinament en mans de Rosa Burgaia, que en va assumir la gerència fins que el fill primogènit de Núria Bartroli amb Joan Sala: Jordi Sala Bartroli nascut el 1970 va acabar els seus estudis a l'escola joieria del Gremi de Joiers de Catalunya i a l'escola Massana de Barcelona, a prinicipis dels anys 90.